El tiempo entre costuras, María Dueñas

Títol: El tiempo entre costuras

Autora: María Dueñas Vinuesa

Pàgines: 634

Idioma: Castellà

No sé si mediatitzat per la sèrie televisiva, que encara no he vist, o bé per la passió que la Montse va posar en la lectura del llibre, el fet és que finalment he llegit El tiempo entre costuras i molt que he gaudit. Segurament que en el fons meu hi ha la gratificació de llegir novel·la històrica que desemmascara les maniobres tèrbules de l'Espanya de Franco i de la seva imatge vers Europa. En algun moment de la nostra història ha de sortir aquesta animadversió dels espanyols cap a Europa i que se'ls giri en contra.

L'interès de la novel·la està en la trama: la d'una noia humil, modista, que esdevé una peça de l'engranatge de l'espionatge britànic.

L'aparició de personatges històrics barrejats amb personatges ficticis dóna la novel·la aquest caire històric ben documentat amb bibliografia i testimonis reals.

Entre els personatges històrics més rellevants hi trobem: Juan Luis Beigbeder, destacat militar i polític espanyol durant la guerra civil espanyola i els inicis de la dictadura franquista. Després de la victòria nacional de la guerra civil, Beigbeder va ser nombrat Ministre d'Assumptes Exteriors, però poc més d'un any després de la seva proclamació va ser destituït i substituït per Ramón Serrano Suñer. Segons la versió oficial se'l va destituir per la seva debilitat per les dones, però sembla que la tendència anglòfila del ministre en un moment on la postura oficial del règim dictatorial era germanòfila va ser determinant. 

Rosalinda Fox, anglesa d'origen, fou l'amant de Juan Luis Beigbeder i, potser, agent secreta del govern britànic. Es diu que la seva bellesa i la seva habilitat per relacionar-se amb el poder la van fer esdevenir una de les principals informadores del serveis secrets britànics. 

Ramón Serrano Suñer, encara que el seu paper en la novel·la és petit, si que molts dels esdeveniments tenen de fons aquest personatge. Conegut com el "cunyadíssimo" pel seu matrimoni amb Ramona Polo, germana de la muller de Franco, aquest polític espanyol va ser un dels principals defensors de l'acostament del règim franquista amb l'Alemanya de Hitler i el principal artífex de la divisió blava que va enviar milers de voluntaris espanyols a Rússia per lluitar a la Wehrmacht. Fou un personatge polèmic, se'l fa responsable de la detenció del president de la Generalitat Lluís Companys. Durant els anys 90 la banca suïssa va fer públic la relació de noms de persones que tenien comptes bancaris a aquest país generats durant la Segona Guerra Mundial, un d'ells era Serrano Suñer. També es curiós la castellanització del cognom Suñer per camuflar els origens catalans dels seus pares.

Llibre disponible

Invictus, Albert Sánchez Piñol

Castellà, 605 pàgines.

A les portes del 2014, trescents anys de la caiguda de Barcelona i amb ella la conquesta de Catalunya per part dels castellans, ha estat un plaer poder llegir aquesta novel·la sobre una part important de la nostra història.

Diferents han estat els sentiments viscuts durant la lectura, ràbia, indignació, coratge, tendresa, empatia... I inevitable ha estat fer comparacions amb la catalunya del 2014.

Recordo el joc que tenia quan era petit "Quién es quién" on havies de descobriri el personatge que el contricant havia escollit. Qui fa el paper de qui entre el 1714 i el 2014?

Un dels factors que m'han semblat molt identificatius i comparables amb la realitat actual és el paper del poble català en el procés de decisió. Quan el poble vol i està liderat per persones valentes i carismàtiques ningú el pot parar. Pot perdre o pot guanyar, però no el poden parar! És per això que el govern espanyol actual farà mans i mànigues per evitar el referèndum pel dret a decidir, perquè sap que en el moment que es doni la paraula al poble la seva decisió serà irrevocable i no tindrà marxa enrera. Aquesta és per uns la virtut de la democràcia o per un altres el perill.

Un dels personatges que m'ha despertat admiració i empatia és Antoni de Villarroel. Malgrat els seus origens poc catalans, malgrat néixer circumstancialment a Barcelona, fou un defensor dels drets dels pobles i el seu compromís amb Barcelona i la causa catalana va anar més enllà de la lleialtat militar. Villarroel va nèixer el 1656, trescents anys després el 1956 naixia Artur Mas.

Una altra de les lliçons que en trec de la novel·la històrica és que quan els governants dubten d'assumir la responsabilitat que el poble les ha donat cal que el poble empenyi, ja que el perill és que aquests governants es tirin enrera i defensin els seus interessos individuals o de lobby.

En definitiva, una bona novel·la amb una bona trama. Dista de ser una gran novel·la per la seva riquesa literària, però no gens menyspreable!

Gràcies a la Montse Coll per haver-me deixat gaudir-ne!

Llibre no disponible

L'hivern del món, Ken Follett

Català, 990 pàgines.

Fa aproximadament dos anys que vaig iniciar l'aventura d'aquest blog i ho vaig fer amb la primera entrega d'aquesta triologia "The Century" de Ken Follett, La caiguda dels gegants.

Ja és el quart llibre d'aquest autor que penjo en el blog. Quatre llibres d'una qualitat extraordinària: Los pilares de la tierra, un món sense fi i, l'esmentat, la caiguda dels gegants.

Llegir Follett és endinsar-se en la gran novel·la de creació de quelcom col·lectiu. No són novel·les que es limiten a la història d'una persona i el seu entorn. No, són expressions col·lectives que han canviat el rumb de la història des d'un punt de vista sociològic, antropològic, estructural, psicològic...

En la novel·la, l'hivern del món, ens trobem en la segona entrega de la història d'Europa del segle XX. Diferents protagonistes, però enllaçats en les mateixes nissages que a través d'elles es texeix la història, anava dir de la nostra llibertat, però... seria entrar en un altre nivell de reflexió que deixo per una altra ocasió.

Com ja reflexionava en el primer llibre, quan llegeixes aquesta novel·la t'adones del cicle de la història. La història no canvia, es reinventa. Les persones ens entrebanquem amb les mateixes pedres, l'orgull, la vanitat, el poder, la possessió, l'individualitat... com escribia Eudald Carbonell i Robert Sala "Encara no som humans". Però tembé et trobes persones que intenten reinventar-la des del cooperativisme, la solidaritat, la fraternitat, la justícia... però aquest els apartem. Si, si, els apartem perquè socialment som el que volem ser, sinó ja ho hauríem canviat.

Bona lectura!

Llibre disponible

Baudolino, Umberto Eco

Català, 531 pgines.

Com la majoria de llibres de Eco, Baudolino no és de lectura fàcil. Crec que només El nom de la Rosa ha estat un llibre de trama senzilla i fàcil de seguir.

Ambientada en l'edat mitja, i a través del relat d'un petit pagès anomenat Baudolino que és adoptat per Frederic I de Hohenstaufen, més conegut per Barba-roja, la trama de la història és el viatge que Baudolino fa per arribar on reinaba el Preste Joan, que fou un personatge molt popular de l'Europa del segle XII al XVII. Es diu que fou un rei cristià que manva una nació cristiana aïllada entre els musulmans i els pagans d'Orient. Moltes llegendes envolten aquest personatge i la seva nació com un lloc misteriós ple de tresors, entre ells el sant greal. Segons la tradició esotèrica es diu que els tres reis mags van sortir d'aquesta terra en direcció palestina.

Baudolino, després d'arribar d'aquest llarg viatge, torna a Constantinopla i es troba amb Nicetas Coniates (historiador bizantí del segle XII) amb qui estableix una relació i li explica tota la narració.

Eco aprofita la història per fer un repàs de l'Europa medieval i d'uns quants dels seus personatges il·lustres: Frederic I el Barba-roja, Nicetas Coniates, Robert de Boron, Beatriz de Borgonya, Enric El Lleó, Otto de Freising, Preste Joan, la llegenda de Gagliaudo...

La lectura enganxa i la trama està escrita de manera magistral. I, per damunt de tot, no deixa de ser un llibre d'Umberto Eco un dels semiòtics més importants del segle XX. Tot i que un dels seus últims llibres El cementiri de Praga no ha convençut massa.

Llibre disponible

Cuentos de la Alhambra, Washington Irving

Castellà, 243 pàgines.

Llibre escrit el 1829 per Washington Irving, escriptor romàntic nord-americà (New York, 3 d'abril de 1783 - 28 de novembre 1859). Entre el 1829 i el 1832 fou secretari de la legació americana a Espanya. El seu coneixement de la cultura espanyola el va erigir com un dels primers hispanistes americans. Durant aquesta època va tenir el privilegi de poder-se allotjar a la mateixa Alhambra, en clara decadència, i poder investigar documentació a la universitat de Granada. Els documents de la universitat i les llegendes populars dels granadins, el van portar a escriure Cuentos de la Alhambra. Si algun dia visiteu l'Alhambra busqueu la Puerta de la Justicia i hi trobareu una placa commemorativa dedicada a l'escriptor.

Sempre m'ha atret l'univers mossàrab i de l'Al-Àndalus. M'apassiona la manera que tenien d'entendre la vida, de com eren delicats amb tot allò que envoltava la seva vida quotidiana, l'arquitectura, els jardins, les fonts... també em sento atret per aquella part de fantasia que tenen les seves llegendes i l'obsessió en reproduir el paradís a la terra.

La novel·la relata el propi dietari de l'autor en la seva arribada a Granada i tot un reguitzell de llegendes relacionades, totes elles, amb l'Alhambra.

És interessant com retrata la població andalusa i com generalitza alguns trets de la seva cultura com propis de la cultura espanyola. Les llegendes barregen amors entre donzelles, que avui en dia totes serien top models, i cavallers, a vegades del tot impossibles, batalles entre catòlics i moriscs, tresors enterrats en muntanyes màgiques, traïcions i complicitats....

A l'any 1950 el director de cinema Florián Rey en va fer la versió cinematogràfica protagonitzada per una jove Carmen Sevilla. La trama del film es basa en el capítol del llibre "leyenda del gobernador y el escribano".

Una de les dades curioses l'he trobada no en la lectura dels capítols sinó en el mecenatge de l'edició. Aquesta edició de l'editorial Espasa Calpe de l'any 1999 va ser patrocinada per l'empresa de conyac "Carlos III domecq". Resulta que Carlos III a finals del segle XVIII va intentar recuperar la Alhambra després dels successius deterioraments dels governs espanyols, però aquesta recuperació va caure en l'oblit quan l'exèrcit napoleònic francès va invadir el territori a principis del segle XIX.

Llibre disponible

L'Església del Mar, Ildefonso Falcones

Català, 666 pàgines.

Novel·la històrica sobre la vida de Barcelona del segle XIV. La trama principal gira entorn de la construcció de Santa Maria del Mar i d'un dels principals actors de la construcció, els bastaixos.

Els bastaixos eren aquelles persones que realitzaven les tasques de descàrrega al port de Barcelona entre el segle XIII i XV, també anomenats macips de ribera pel seu origen esclau.

Durant el primer quart de segle XIV tots ells ja eren homes lliures; pertanyien no obstant a una confraria humil que havia de destinar els pocs recursos a l'assistència de les seves viudes o ancians.

Durant la construcció de Santa Maria del Mar van assumir com a tasca pròpia el portatge gratuït, des de la cantera reial de Montjuïc fins als peus de l'església, de tota la pedra necessària per la construcció de la mateixa. Carregaven les pedres a l'espatlla i els deixaven al peu de l'església per ser treballades pels pic-pedrers.

Actualment la paraula bastaix s'utilitza pejorativament per definir aquella persona que sempre diu que sí o bé aquelles persones que en una casa o empresa fan les feines més carregoses i que la resta de gent no vol fer.

Llibre disponible

El cruzado, Stephen J. Rivelle

Castellà, 498 pàgines.

L'agost del 1998 vàrem passar uns dies de vacances conjuntament amb en Jordi Serra i la Montse Aguilar a Vilafortuny. Les dues parelles acabàvem de ser pares de la Clara i la Maria, per tant uns dies de vacances molt tranquils. Vàrem fer cap a Miravet per visitar el castell de la població.

El castell de Miravet fou construït pels musulmans en el segle XI i va ser un dels darrers reductes islàmics de Catalunya. El comte Ramon Berenguer IV el va donar a l'ordre del Temple, que el va reformar i ampliar durant els segles XII i XIII.

El guia de la visita ens va parlar d'aquest llibre com un dels que a ell l'havien impactat més sobre històries de Templers, croades i guerres santes, i em va faltar temps per fer-me amb un exemplar.

La novel·la tracta sobre la vida de Roger, duc de Lunel, el qual al 1095, als 29 anys, s'acull a la crida del papa Urbà II per participar en les croades a Terra Santa. Roger fou un personatge real que va escriure un diari de la seva peripècia i que ha inspirat la trama d'aquesta novel·la.

Llibre que capta l'atenció del lector i que genera una gran intensitat de lectura.

Llibre disponible