A les portes del 2014, trescents anys de la caiguda de Barcelona i amb ella la conquesta de Catalunya per part dels castellans, ha estat un plaer poder llegir aquesta novel·la sobre una part important de la nostra història.
Diferents han estat els sentiments viscuts durant la lectura, ràbia, indignació, coratge, tendresa, empatia... I inevitable ha estat fer comparacions amb la catalunya del 2014.
Recordo el joc que tenia quan era petit "Quién es quién" on havies de descobriri el personatge que el contricant havia escollit. Qui fa el paper de qui entre el 1714 i el 2014?
Un dels factors que m'han semblat molt identificatius i comparables amb la realitat actual és el paper del poble català en el procés de decisió. Quan el poble vol i està liderat per persones valentes i carismàtiques ningú el pot parar. Pot perdre o pot guanyar, però no el poden parar! És per això que el govern espanyol actual farà mans i mànigues per evitar el referèndum pel dret a decidir, perquè sap que en el moment que es doni la paraula al poble la seva decisió serà irrevocable i no tindrà marxa enrera. Aquesta és per uns la virtut de la democràcia o per un altres el perill.
Un dels personatges que m'ha despertat admiració i empatia és Antoni de Villarroel. Malgrat els seus origens poc catalans, malgrat néixer circumstancialment a Barcelona, fou un defensor dels drets dels pobles i el seu compromís amb Barcelona i la causa catalana va anar més enllà de la lleialtat militar. Villarroel va nèixer el 1656, trescents anys després el 1956 naixia Artur Mas.
Una altra de les lliçons que en trec de la novel·la històrica és que quan els governants dubten d'assumir la responsabilitat que el poble les ha donat cal que el poble empenyi, ja que el perill és que aquests governants es tirin enrera i defensin els seus interessos individuals o de lobby.
En definitiva, una bona novel·la amb una bona trama. Dista de ser una gran novel·la per la seva riquesa literària, però no gens menyspreable!
Gràcies a la Montse Coll per haver-me deixat gaudir-ne!
Llibre no disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada