Llibre escrit el 1829 per Washington Irving, escriptor romàntic nord-americà (New York, 3 d'abril de 1783 - 28 de novembre 1859). Entre el 1829 i el 1832 fou secretari de la legació americana a Espanya. El seu coneixement de la cultura espanyola el va erigir com un dels primers hispanistes americans. Durant aquesta època va tenir el privilegi de poder-se allotjar a la mateixa Alhambra, en clara decadència, i poder investigar documentació a la universitat de Granada. Els documents de la universitat i les llegendes populars dels granadins, el van portar a escriure Cuentos de la Alhambra. Si algun dia visiteu l'Alhambra busqueu la Puerta de la Justicia i hi trobareu una placa commemorativa dedicada a l'escriptor.
Sempre m'ha atret l'univers mossàrab i de l'Al-Àndalus. M'apassiona la manera que tenien d'entendre la vida, de com eren delicats amb tot allò que envoltava la seva vida quotidiana, l'arquitectura, els jardins, les fonts... també em sento atret per aquella part de fantasia que tenen les seves llegendes i l'obsessió en reproduir el paradís a la terra.
La novel·la relata el propi dietari de l'autor en la seva arribada a Granada i tot un reguitzell de llegendes relacionades, totes elles, amb l'Alhambra.
És interessant com retrata la població andalusa i com generalitza alguns trets de la seva cultura com propis de la cultura espanyola. Les llegendes barregen amors entre donzelles, que avui en dia totes serien top models, i cavallers, a vegades del tot impossibles, batalles entre catòlics i moriscs, tresors enterrats en muntanyes màgiques, traïcions i complicitats....
A l'any 1950 el director de cinema Florián Rey en va fer la versió cinematogràfica protagonitzada per una jove Carmen Sevilla. La trama del film es basa en el capítol del llibre "leyenda del gobernador y el escribano".
Una de les dades curioses l'he trobada no en la lectura dels capítols sinó en el mecenatge de l'edició. Aquesta edició de l'editorial Espasa Calpe de l'any 1999 va ser patrocinada per l'empresa de conyac "Carlos III domecq". Resulta que Carlos III a finals del segle XVIII va intentar recuperar la Alhambra després dels successius deterioraments dels governs espanyols, però aquesta recuperació va caure en l'oblit quan l'exèrcit napoleònic francès va invadir el territori a principis del segle XIX.
Llibre disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada