Aquesta setmana buscava un llibre en la biblioteca personal amb el qual pogués expressar l'ambivalència dels sentiments que la vida m'ha generat darrerament: tota la situació política del país, la situació pressupostària, les idees i pensaments del col·lectiu dels indignats de les places de les nostres ciutats, l'ambigüitat de l'alcalde de Vic pròpia dels pluriocupats... però també la victòria d'un estil, d'uns valors... del Barça, les experiències emotives en el treball quan perceps l'agraïment d'aquell que creia que canviar no era possible, l'alegria dels pares de la Montse per ser escollida, la mare, l'osoneca de l'any, l'anada familiar a Port Aventura amb regressió inclosa a la infància... Finalment m'he decantat per un llibre que, tot i ser novel·la, ens dóna la perspectiva històrica dels processos personals i col·lectius.
Després de 19 anys de la publicació d'Els pilars de la terra, Follet ens transporta dos segles més tard a la ciutat de Kingsbridge, segle XIV, on a través d'alguns descendents d'en Tom Builder, d'en Jack i de l'Aliena, ens introduírem en noves aventures i intrigues.
De les curiositats del llibre destaco que Ken Follet es va inspirar en les obres de restauració de la Catedral de Santa Maria de Vitori-Gasteiz per escriure el llibre; el títol original en anglès World Without End són les últimes paraules, en anglès arcaic, de la fórmula pels segles dels segles, que forma part de la lloança a la Trinitat que es canta al final dels salms. Podem trobar aquest oració al final del capítol 64 del llibre.
Segons algunes fonts els productors Tony i Ridley Scott, els que van portar a la pantalla la versió cinematogràfica d'Els pilars de la terra, estan preparant la versió cinematogràfica del llibre.
Llibre disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada